Ciclisme

BikeRouteToaster.com és una aplicació web, basada en Google Maps, que permet traçar rutes ciclistes amb pocs clics. Un cop traçada la ruta, et permet veure'n el perfil, imprimir les indicacions de la ruta (per portar-ho sobre la bici), etc.

Atenció: El dia [2013-12-31 Tue] BikeRouteToaster no funcionava.

Cyclemeter és el programa que utilitzo per enregistrar les meves sortides amb el GPS, per analitzar-les posteriorment. És un programa per iPhone, és molt complet i no requereix tenir cap compte a cap web. El que m'agrada és que no hi ha una xarxa social al darrere. Tot i això, permet compartir les rutes molt fàcilment. M'agrada especialment la possibilitat que altra gent et pugui seguir mentre fas la ruta. A la meva dona li agrada seguir-me mentre vaig rodant.

ATENCIÓ: Aquestes instruccions són per la versió vella de Google Maps (la versió nova és la de maig de 2013).

A l'hora de triar rutes ciclistes, el millor i el més segur es fer rutes que altres persones, que tinguin més coneixement de la geografia local, hagin fet i et recomanin. Si això no és possible, el millor és que busquis a pàgines web on la gent comparteix les seves traces, com per exemple, Wikiloc. Ara bé, de vegades a Wikiloc un no hi pot trobar una ruta satisfactòria que uneixi els dos punts entre els quals es vol viatjar. En aquest cas, podem emprar Google Maps.

El que farem és:

1. Demanar a Google Maps que ens digui la ruta entre els dos punts que busquem. Per exemple, aquesta és la ruta per defecte entre Tortosa i L'Ametlla de Mar.
2. Llavors, direm a Google Maps que no volem fer la ruta en cotxe, li direm que la volem fer a peu. Així aconseguirem una ruta més directa i, sovint, evitant les carreteres principals. Aquí teniu la ruta anterior, però modificada per fer-la a peu.
3. El següent pas és ajustar la ruta, de manera que s'adapti a les nostres possibilitats. Per exemple, la ruta a peu que ens proposa Google Maps passa pel Coll de l'Alba. Imaginem que no volem passa pel coll. Amb el ratolí, modificarem la ruta manualment. En posar el ratolí sobre el camí marcat, apareixen punts blancs que es poden arrosegar. Per exemple, aquí teniu la ruta anterior, evitant el Coll de l'Alba. Vegeu els punts blancs.
4. A la columna de l'esquerra, hi surten les instruccions pas a pas. Al final de la columna, hi ha una opció anomenada "Desa a Els meus mapes". Hi fem clic i li diem que volem un mapa nou, li canviem el nom i el desem.
5. A la pàgina específica per aquest mapa nou que hem creat, hi apareix un botó que permet exportar el mapa a KML.
6. El darrer pas serà importar el fitxer KML al nostre programa de GPS preferit. En el meu cas, serà al Cyclemeter per a iPhone. En alguns casos caldrà convertir el KML a GPX, però això ja queda fora d'aquest tutorial.

Les rutes obtingudes així, també es poden incrustar en una pàgina web, fent clic sobre el botó que mostra una baula d'una cadena i copiant el codi que t'ofereix Google Maps.

En fer rutes com aquesta, cal tenir en compte que els mapes de Google ténen errors. Així doncs, el més recomanable serà, si es pot, fer la ruta en cotxe o moto abans de fer-la en bicicleta. Això ens permetrà detectar els errors que pugui tenir Google i veure si el camí està asfaltat o no i en quin estat està l'asfalt. Això ens permetrà triar la bicicleta que millor s'adapti a la ruta (bicicleta de carretera, mixta o bicicleta de muntanya), si és que podem triar.

Aquest apartat va ser escrit el [2013-03-18 dl].

L'any 2012 vaig comprar una bicicleta de carretera B'Twin Triban 5. Venia amb pedals Wellgo de bicicleta de carretera, d'aquests de plataforma ampla i que només enganxen d'un costat. Aquests pedals requereixen les típiques sabates de carretera que quasi no permeten caminar. El no poder caminar bé és un problema d'entrada, ja que quan vaig en bicicleta m'agrada poder parar-me per visitar alguna ermita, veure les vistes des de dalt d'un port o fer alguna fotografia. Si un no pot caminar, es veu molt limitat. L'altre problema d'aquests pedals automàtics és que només enganxen per un costat, fent que l'enganxament no sigui àgil i que, de vegades, requereixi mirar el pedal. Això no és cap problema en un context de competició, ja que un enganxa al principi de la cursa i, si tot va bé, no desenganxa fins l'arribada. Però quan un roda en carreteres obertes al trànsit, amb semàfors, creuaments, stops i altres dificultats, ha de poder enganxar ràpidament sense mirar el pedal. És per això que a finals de 2013 vaig decidir canviar els pedals per clàssics pedals automàtics Shimano SPD (model PD-M520). Aquests són pedals de BTT, però molta gent els porta en bicicletes de touring i de carretera. Els seus avantatges són el ràpid enganxament i desenganxament sense haver de mirar el pedal i, també, que un pot portar un calçat mixte que permet anar en bicicleta i caminar en seguretat. El cost és que es guanyen uns quants grams de pes, però això és del tot irrellevant en el meu context actual. Així doncs, si no feu competició, us recomano els pedals SPD, per la vostra seguretat i comoditat.

• El ciclista. Tim Krabbé.
• On my own two wheels. Back to the saddle at 60. Malachi O'Doherty.

• Lovely bicycle. Una ciclista, escriptora i fotògrafa que narra el seu descobriment del ciclisme des de Nova Anglaterra i Irlanda del Nord.