Rutes en caiac

Índex

2017.10.29: Volta a l'illa de Gràcia (riu Ebre) des de Sant Jaume d'Enveja

  • Distància: 8.83 km (incloent un parell de falses sortides).
  • Temps (total / en moviment): 1h50 / 1h35.
  • Velocitat mitjana (total / en moviment): 4.82 km/h / 5.54 km/h
  • Fotos.
  • Ruta al wikiloc (des d'on es pot baixar el fitxer GPX).

Avui he fet la volta a l’illa de Gràcia en caiac, sortint i acabant a Sant Jaume d’Enveja. Feia un dia preciós, amb el cel ben blau, sense vent i amb una temperatura d’uns 21 graus. L’aigua del riu era una bassa d’oli.

He sortit amb el meu fill, de quatre anys, però al cap de deu minuts m’ha dit que preferia tornar amb sa mare. Com que no vull que tingui aversió al caiac, hem tornat, ha baixat, l'he felicitat per ser un bon mariner i se n’ha anat a jugar. Els nens han de jugar! Llavors he partit tot sol.

Per una raó que no ve al cas, tenia mal al canell de la mà dreta i també una mica a l’avantbraç. Segurament l’ideal hauria estat no fer caiac, però el dia era massa bo per no fer-ne. Així que he posat les dues pales del rem en el mateix pla, per evitar la rotació del canell, i he partit a remar. Al principi anava amb por però després he anat agafant seguretat. Ningú mai m’ha ensenyat a remar bé, per tant, vaig aprenent a base d'articles d'internet i vídeos de YouTube i la meva pròpia experiència. Avui he afinat que posava les mans massa desplaçades cap al centre de la pala. Avui les he posat una mica més cap a l’exterior (no gaire més), però la palada m’ha semblat més eficient i, sobretot, menys cançada pels braços. Avui sí que he sentit que remava amb el tronc i no tant amb els braços!

El primer que he fet és deixar-me endur pel corrent, per evaluar-ne la velocitat i era més fort del que pensava. Probablement 1 km/h. He partit riu amunt cap a l’illa de Gràcia i l’he voltada deixant-la a estribor. La volta ha succeït sense cap incident. Pel camí he trobat ous de cargol poma, molts ocells de diversos tipus i, fins i tot, una anguila. Malauradament, també he trobat un parell de mosquits tigre que han decidit volar a la vora del meu cap. El paisatge en aquest tram de riu està molt més humanitzat que, per exemple, entre Xerta i Tortosa, però no obstant segueix essent preciós, especialment per la quantitat i diversitat dels ocells que he vist.

En el punt en el que l’illa de Gràcia separa el corrent del riu en dos hi ha una zona molt poc profunda amb algues. Allí m'hi ha passat quelcom molt divertit. Entre les algues s’hi amaguen uns peixos d’uns 40 cm de llarg, prou impresionants, i quan m’han vist s’han posat a saltar per fugir. Un quasi cau dins del caiac. No he pogut evitar el riure. Ha estat molt divertit.

Com que he sortit una mica tard, he fet la baixada amb la brisa de cara, que s’ha aixecat just quan he acabat el tram d’anada. Tot i això, la baixada ha estat més ràpida que la pujada. Com deia al princpi, en aquell tram de riu sembla que no hi ha corrent, però n’hi ha i es nota.

En resum, una volta simple, fàcil i agradable.

2017.10.12: Remuntar el riu Ebre en caiac, de Tortosa a l'illa del barranc dels estrets.

Mapa

Avui he anat amb el caiac tot sol. El meu pla era sortir de Tortosa i anar riu amunt, a veure fins on arribava. Era la segona vegada que anava en caiac per un riu i la primera que ho feia riu amunt. Així que no sabia molt bé què esperar.

L'horari ha estat molt compactat, ja que tinc família. M’he llevat a les 8:00, he sortit de casa a les 8:24, era a l’aigua a les 9:10, he remat fins les 10:10 riu amunt i he baixat fins a les 10:45. He arribat a casa cap a les 11:30. Els horaris són aproximats.

No feia gens de vent, hi havia una mica de núvols, el cabal era de 90 m3/s i el corrent estimat, de manera molt grollera, pel meu full de càlcul era d’uns 3,5 km/h. Probablement la realitat és de 3 km/h, però l'important aquí és que la velocitat del corrent és variable, el valor mitjà només explica una part de la història.

Duia el meu caiac Nortik Scubi 3. Un caiac inflable-plegable, segons diu el seu fabricant, que pesa 25 kg. És un caiac on els laterals són inflables, però la resta és de lona i té rigidesa i quilla gràcies a la seva estructura d'alumini (semblant a un caiac esquimal). És de tres places però s’hi pot anar sol perfectament, l’únic inconvenient és que la màniga és una mica excessiva (li sobren un parell de cm per banda, al meu gust). No portava el timó i no he tingut cap problema per no dur-lo. El que sí que duia és la tapa de la coberta i el faldó, de manera que no em banyava gens.

He sortit riu amunt, des de la rampa de l’antic club de rem, el de la vora de l’auditori de Tortosa. Ràpidament he vist que el corrent era bastant fort al pas de Tortosa. He creuat el riu per tal d’anar per la part interior de les corbes, on el corrent és més feble. El problema és que és poc profund al costat de Ferreries (riba dreta) i no m’hi he apropat tan com volia. Però a l’alçada de la URV el riu és ja molt ample i el corrent molt feble. Era com anar per un llac.

He anat pujant fins que he arribat a l’illa de Jesús. Les illes estrenyen molt el riu i fan que el corrent sigui molt fort. Això m’ha obligat a anar molt arran de la riba esquerra (el meu estribord) i he anat fent. En arribar dalt de l’illa m’ha costat molt perquè, aquí on l’illa divideix el riu, el corrent augmenta molt. Malgrat tot he aconseguit passar i he seguit fins la següent illa, la del barranc dels estrets (és el topònim que surt al mapa de l’ICGC). En el moment que hi havia més corrent he fet un descans apropant-me molt a la riba, on hi havia un punt a redoça del corrent. No m’hi he fixat i se m’ha clavat una branca d’un tronc. Els troncs són el més perillós d’un riu i més per a un caiac de tela. Per sort, no he vist cap forat, només una rascada. La tela del Nortik Scubi 3 és forta!

He seguit pujant i he pujat l’illa del barranc dels estrets per la riba dreta, la del meu babord, que no és la branca principal del riu (és a dir, deixant l'illa a estribord). Allí el corrent era molt tranquil, però just en arribar dalt, quan l’illa divideix el corrent, ha arribat un moment en que no podia progressar. M’he aturat a la platja, he fet uns vídeos, i he acabat de rodejar l’illa estirant el caiac a mà. Hi havia molt poca profunditat, fet que fa que el corrent vagi tan ràpid!

Un cop passat, he començat a baixa per l’altra branca del riu, la principal. Baixant, he vist que el corrent era molt fort al tram principal. Crec que no l’hauria remuntat. Això em mostra que, probablement, aquest és el meu límit riu amunt des de Tortosa. Jo volia arribar a l’illa de davant Bítem, però no sé si hi podré arribar mai. He de parlar amb algú que ho conegut millor, a veure si hi ha alguna estratègia millor.

La baixada ha estat molt fàcil. Només hi ha una cosa a tenir en compte. He volgut baixar per estribord de l’illa de Jesús deixant l'illa a babord, per la branca del riu que no és la principal. Cal estar atent a l’entrada perquè el corrent s’accel·lera molt. Un cop passat, dins del tram, sembla que un va per un llac. Quan els dos braços de riu s’uneixen, un cop passat l’embarcador de Jesús (que actualment està abandonat perquè no té accés a la via pública), cal estar atent, perquè hi ha poca profunditat i hi ha roques.

L’espectacle visual és important. La vegetació frondosa i el riu ho fa tot més bonic en ser una làmina d’aigua molt plana que ho reflecteix tot. He vist molts ocells, insectes i peixos que no coneixia. En no portar sediment, l’aigua del riu és molt transparent i es veu perfectament com neden els peixos, alguns d’ells molt grans. Quan baixen el corrent sembla que fan surf!

Created: 2017-11-06 Mon 10:44

Validate