Diccionari amorós dels bits

Índex

Introducció

Un diccionari és un document que defineix de manera clara i concisa les paraules i conceptes que utilitzem. És, per tant, un lloc on només hi poden entrar les idees més establertes i transversals. Com que es tracta de quelcom compartit, el diccionari ha de ser el més objectiu possible, ja que ha de servir de base comuna per a una comunitat molt àmplia.

El diccionari amorós, en canvi, és també clar, però no és concís, les seves entrades són tan llargues o curtes com sigui necessari. També és un lloc per a conceptes importants i ben definits, però no és transversal, no és compartit. El diccionari amorós és subjectiu i personal. És el punt de vista que té l'autor sobre una sèrie de molts/conceptes que són importants en el seu propi univers. D'aquesta manera, el diccionari amorós defineix una mirada única.

Aquest diccionari es centra sobre les noves tecnologies principalment perquè aquestes eines estan transformant la nostra societat i les nostres vides personals de tal manera, que sovint ens trobem com infants indefensos que empren quelcom per primera vegada. El ritme vertiginós de canvi ens obliga a reveure constantment com utilitzem les tecnologies que sovint ens penetren sense que nosaltres ens n'adonem. En aquest context és vital marcar el terreny i solidificar allò que tenim clar, per evitar caure en el mateix parany dues vegades.

Així doncs, aquest diccionari és una carta de presentació, és la meva visió íntima i personal del món tecnològic. Faig pública aquesta visió per due raons: per un costat em serveix per donar context a tot allò que escric, per exemble, al meu blog, per l'altre espero que pugui ser útil a aquelles persones que es plantegen quin ha de ser el rol de la tecnologia en les seves vides.

Contacte

És probable que llegint les entrades sorgeixin preguntes i comentaris. En aquest cas no dubteu a escriure'm.

Instruccions d'ús

Com a tot diccionari, les entrades d'aquest document estan organitzades per ordre alfabètic. Aquest ordre només pretén facilitar l'accés als conceptes, no vol imposar un ordre de lectura. Comenceu per on vulgueu i, posteriorment, aneu seguint els enllaços que us menaran cap a altres conceptes d'aquest diccionari o cap a pàgines de tercers.

Les entrades estan etiquetades:

  • TODO indica que encara he de començar a redactar el concepte,
  • INIT indica que estic redactant-lo,
  • DONE indica que ja el dono per tancat. En aquest cas, el concepte tindrà la marca CLOSED amb la data en que vaig donar per acabada la redacció del concepte.

Evidentment, res impedeix que un concepte que ha estat marcat com a DONE durant un temps, passi a ser marcat com a INIT al cap d'un temps, perquè he canviat el meu punt de vista sobre el tema i encara no he tingut temps de modificar el contingut de l'entrada.

No us sorprengueu si trobeu més entrades buides que entrades amb text. Aquest és text és un projecte que m'estimo molt, però que he de realitzar molt poc a poc.

Diccionari

TODO Actualització

TODO AeroFS

INIT Amish digitals

Fa 500 anys una persona podia néixer i morir sense pràcticament veure cap canvi tecnològic. En aquell temps, la freqüència d'aparició de noves tecnologies era baixa i el ritme de propagació i penetració d'aquestes dins de la societat era molt lent. D'aquesta manera, els que tenien experiència amb la nova tecnologia podien transmetre-la tot advertint als nous usuaris dels aspectes positius i negatius de la tecnologia adoptada. Tot i així, tot i que els ritmes de propagació permetien una assimilació raonada de la tecnologia, aquesta va possibilitar una revolució científica que va capgirar la societat, causant canvis molt positius i, malauradament, també grans mals.

Ara, en canvi, el ritme d'aparició de noves tecnologies és frenètic i la seva propagació és tan ràpida com els electrons que fan possible la xarxa. Així, adoptem noves tecnologies sense poder ni tan sols imaginar quin serà el seu impacte en les nostres vides, obligant-nos a improvisar i, per tant, a equivocar-nos sovint. En aquestes condicions, l'evolució social esdevé completament imprevisible.

Per exemple, fa pocs anys, no sabíem què era una xarxa social i ara tots els pares pateixen per l'ús que d'aquestes webs fan els seus fills. Pateixen perquè es senten desarmats, perquè ningú té prou experiència i coneixement per poder preveure com aquesta tecnologia pot afectar la vida dels seus fills. L'empraran per aprendre i fer contactes que els serviran en el món laboral quan siguin grans o, en canvi, l'empraran per fer-se mal els uns als altres tot ridiculitzant-se públicament? Aprenentatge o bullying?

Els adults d'ara som com nens petits que no saben que es cremaran si posen la mà al foc o que cauran si baixen per les escales, perquè no tenim cap mena de referències per jutjar el sempre canviant món que ens envolta. Viure així, pot arribar a ser força angoixant.

És per això que hi ha persones que rebutgen les noves tecnologies, intentant mantenir-se al marge de les noves modes. Aquesta renúncia es pot fer de manera irracional, degut a la por. Si és així, es surt perdent.

No obstant, hi ha persones que intenten ser molt observadores i crítiques, intentant analitzar els impactes que cada nova tecnologia pot tenir en les seves vides, acceptant-ne algunes, rebutjant-ne d'altres i, finalment, adoptant-ne algunes de manera només parcial o amb una finalitat diferent de la que ha previst l'empresa comercialitzadora. Aquests són els amish digitals, persones que, després d'haver viscut amb un /smartphone/, decideixen recuperar el seu vell Nokia de tota la vida perquè saben que els telèfons permanentment connectats són una font de distraccions; gent que continua emprant el correu electrònic de manera asíncrona i no com si fos un sistema de missatgeria instantània; gent que abandona el Facebook, perquè sap que hi perd més del que hi guanya.

Els amish digitals no són tecnòfobs, són persones que intenten programar les seves vides, enlloc de ser programats per tercers.

TODO Android

TODO Anònim

TODO Actualitzacions

TODO Bitcoin

TODO Bittorrent

TODO Blog

TODO Centralització

TODO Cerca

TODO Cercle de Google

TODO Chromebook

TODO Ciberpunk

TODO Cipherpunk

DONE Comentari

CLOSED: 2012-02-04 Sat 21:33

Els comentaris són ja part integral de la xarxa tal com la coneixem. Tot article d'un diari digital, tota nota d'un blog i tot missatge d'una xarxa social és comentable. Tan és així que sempre és una sorpresa trobar un blog que no ofereixi la possibilitat de comentar les seves entrades.

En un principi els comentaris es van rebre de manera molt positiva, ja que facilitaven el diàleg i, per tant, havien d'ajudar a millorar la qualitat de les converses digitals. No obstant, al cap d'un temps, molts vam començar a pensar que això dels comentaris no és una idea tan bona com semblava a primera vista.

Per entendre perquè no és una bona idea, només heu d'anar a qualsevol diari digital i llegir els comentaris associats a qualsevol notícia. Què hi heu trobat? Molta mala llet i molt poc diàleg. Efectivament, els comentaris són la residència d'una espècie d'internauta tan abundant com perniciosa: el frustrat amb temps lliure. Aquests personatges es dediquen a afusellar els blogs i els diaris amb comentaris tan curts com viscerals i mal escrits que no pretenen construir cap diàleg, al contrari, pretenen imposar punts de vista preconcebuts i no raonats. Evidentment, donar un espai a aquesta gent és un a font de problemes constant.

Algú em dirà que els comentaris es poden moderar. Sí, és cert, algú pot seure, redactar unes normes i intentar moderar els comentaris que van arribant. El primer dia aquesta sembla una bona solució, el segon comença a ser fatigant i el tercer la moderació esdevé una creu. Pren molt de temps, t'obliga a llegir tots els comentaris, inclosos els nefastos, i és difícil mantenir una línia de moderació coherent, fet que provoca atacs de comentaristes que t'acusen de censurador, mitjançant torrents de nous comentaris.

Així doncs, s'imposa la solució que resol el problema des de l'arrel: l'eliminació total dels comentaris. Algú em podria dir que aquesta és una típica no-solució. Cert, eliminant els comentaris s'evita el problema, però també se'n crea un de nou: disminueix la capacitat de diàleg. Segur?

Al cor de la gran teranyina mundial hi ha l'hipertext. L'hipertext és una tecnologia que permet afegir enllaços a paraules o frases que dirigeixen el lector cap a altres documents. Això es pot emprar per a donar context als textos, però, en el cas que ens ocupa, es pot emprar per citar articles que es volen comentar. Així doncs, si volem comentar un article d'algú, només hem d'anar al nostre propi blog i escriure-hi el comentari, tot enllaçant l'article comentat. Per assegurar-nos que l'autor de l'article original llegeixi el nostre comentari podem emprar la tecnologia del retroenllaç, que garantirà que la discussió entre blogs funcioni de manera correcta.

Això us pot semblar excessivament complicat. Ho pot ser si no tens un blog, però clarament no ho és si ja el tens. Això pot ser un problema, ja que no tothom té blogs, de manera que es podria estar creant una barrera d'entrada al debat. No obstant, tota discussió rica requereix un esforç i estructurar una identitat digital al voltant d'un blog no s'hauria de veure com un cost, s'hauria de veure com una inversió. Una inversió en independència i visibilitat. Renunciar a aquesta independència en favor de, per exemple, un compte en una xarxa social, sobre la qual no tenim cap mena de control, és acceptar ser un ciutadà de segona.

Però l'important aquí no és si és fàcil o és difícil crear un blog propi. L'important aquí adonar-se que quan un comenta sota la seva pròpia identitat (el blog) i davant dels seus propis lectors, sempre s'esforçarà a mantenir un alt grau de qualitat en la conversa. Al contrari, quan fer un comentari no té cap cost de reputació, perquè es fa de manera anònima i a casa aliena, aquest serà difícilment de qualitat. És la diferència de comportament que té un quan, de matinada, fa una festa a casa seva o a casa d'un desconegut.

Un altre tema fonamental és el de la propietat dels comentaris. Si jo comento un article en el blog d'algú altre estic subjecte a les normes que aquest altre imposi. És a dir, la publicació del comentari serà sempre subjecta a la voluntat del propietari del blog, de la mateixa manera que el director d'un diari decideix quines cartes al director es publiquen i quines no. No obstant, publicant el comentari a casa nostra, garantirem que la nostra veu sigui escoltada en les nostres condicions.

En conclusió, recomano que ens desfem de la idea del comentari hereva de la tradició de la carta al director de la premsa de paper. La xarxa està fonamentada sobre l' hipertext, un concepte que no existeix en el món de paper. Aquest, conjuntament amb el retroenllaç, permet que el diàleg es pugui fer entre iguals, cadascú des del seu blog, incentivant que aquest sigui d'alta qualitat, ja que les reputacions digitals de cada autor estan en joc. Així doncs, l'important no és afavorir els comentaris, com a textos de menor entitat que la nota d'un blog, l'important és afavorir una conversa fluïda i de qualitat.

INIT Configuritis

(costat positiu: curiositat i descoberta, costat negatiu: pèrdua de temps i neguit)

TODO Contextopèdia

TODO Consola

TODO Contrasenya

TODO Còpia de seguretat

TODO Correu electrònic

TODO Criptografia

TODO CSS

TODO Debian

TODO Distribució de GNU/Linux

TODO Dropbox

TODO DRM

TODO Emacs

DONE En línia

CLOSED: 2011-07-25 dl 14:58

Un ordinador estar en línia quan està connectat a internet. Aquesta expressió és una traducció directa de l'anglès on-line i, tot i que aquesta traducció al català és molt popular, jo prefereixo utilitzar el mot connectat que és molt més simple i clar.

Vegeu també: Fora de línia.

INIT Facebook

(recomanar la pel·licula The social network)

TODO Firefox

TODO Freenet

DONE Fora de línia

CLOSED: 2011-07-25 dl 14:58

Un ordinador estar fora de línia quan està desconnectat d'internet. Aquesta expressió és una traducció directa de l'anglès off-line i, tot i que aquesta traducció al català és molt popular, jo prefereixo utilitzar el mot desconnectat que és molt més simple i clar.

Vegeu també: En línia.

INIT Fòrum

El fòrum és un sistema de discussió en grup tancat al qual s'hi accedeix mitjançant un navegador.

El fòrum és el germà pobre de la llista de correu i del grup de notícies, perquè, per la seva natura de servei web centralitzat, imposa la interfície d'accés a la informació, només és accessible estant connectat i limita la capacitat de l'usuari de processar la informació de la manera que més li plagui. Les dades romanen al servidor i l'usuari no en pot desar una còpia, quedant a mercè del webmestre. Ara bé, el benefici d'aquesta limitació és que per participar en els fòrums només calgui saber emprar un navegador, facilitant-ne molt l'accés. És per això que els fòrums són el mitjà de discussió en grup més popular a la xarxa, si no tenim en compte les xarxes socials. Ara bé, aquesta facilitat d'ús, ha fet que als fòrums hi participin persones que desconeixen la netiqueta bàsica i la cultura tradicional d'internet. És per això que, sempre que puc, evito l'ús de fòrums, preferent les llistes de correu.

Els Grups de Google, els Grups de Yahoo! i els Grups de Facebook funcionen de manera dual, són accessibles com un fòrum (o xarxa social, en el cas del Facebook) i com una llista de correu, encara que, en el cas del Facebook el format dels missatges de correu electrònic és molt particular.

INIT Fossil

Sistema de control de versions distribuit que fa molt d'èmfasi en la permanència de la traça del projecte, evitant que l'ordre dels "commits" pugui ser modificat.

TODO Gnome

TODO GNU

TODO GnuPG

TODO Google

INIT Google Plus

Xarxa social amb estructura de grup obert.

TODO Google Reader

TODO Gran teranyina mundial

TODO Grup de notícies

DONE Grup tancat

CLOSED: 2011-07-25 dl 15:49

Grup de persones que empren mitjans electrònics per a discutir sobre un tema específic. En els grups tancats tots els membres reben tots els missatges, tal com passaria amb un grup de persones que són en una mateixa sala. És el cas del grup de notícies, la llista de correu, el fòrum o la sala de xat.

INIT Grup obert

Grup de persones que es comuniquen de manera assimètrica, on no tothom reb els missatges de tots. És el cas del cercle de Google i del Twitter.

TODO Guru

TODO Hipertext

TODO HP48

TODO HP49

TODO HTML

TODO Identitat digital

TODO IMAP

TODO Intimitat

TODO iOS

TODO iPhone

TODO IRC

TODO Kindle

TODO Lector de llibres electrònics

TODO Linux

INIT Llibre electrònic

L'escriptura és una tecnologia que, des del principi, va causar un fort impacte en la societat que la dominava. Al principi va tenir un utilitat molt pràctica, servia per a gestionar millor les collites i el comerç, també va servir per anar fixant la tradició oral. Així, la memòria col·lectiva es recollia, s'ampliava, es fixava i prenia formes canòniques. La Bíblia n'és un bon exemple. Els israelites van anar recollint les tradicions orals pròpies i dels altres pobles de la regió i les van anar fixant en llibres, que anaren ajuntant en una col·lecció, la Bíblia. Aquesta col·lecció, es va anar ampliant a mesura que es produïen nous desenvolupaments culturals, com l'aparició del cristianisme, però la decisió sobre què quedava dins i què quedava fora del cànon no fou fàcil. Les lluites foren importants perquè tots éren conscients de que, degut a la fixicitat que implica el cànon, no només influïen en el debat present, sinó també en el futur. Així, a la Bíblia li costà molt estabilitàr-se i no fou fins a l'aparició de l'impremta que la Bíblia s'adoptà una forma quasi definitiva i reproduïble.

Aquest llarg procés de recull i estandardització va donar pas a l'eclosió d'un nou concepte, difícil d'imaginar al principi: el de l'autoria. Els llibres de l'antic testament no tenen autor i, si en tenen, l'autor no és qui el va escriure, és el rei que va ordenar que es realitzés el recull. No obstant, els llibres del Nou Testament sí que en tenen d'autor conegut, per exemple, Joan, Lluc, Marc o Mateu. La importància de l'autoria va anar creixent a llarg dels segles fins a l'aparició de les primeres lleis de drets d'autor al llarg del segle XVIII.

El llibre electrònic es presenta com una etapa més en l'evolució del llibre, però de fet, no és tal. El llibre electrònic és una nova forma d' oralitat escrita que té més en comú amb els antics poemes èpics de l'edat mitjana, orals, sense forma canònica, ni autor conegut.

El llibre de paper es pensava, s'escrivia, es corregia i es publicava, en aquest ordre. El procés era molt tancat i era protagonitzat per poques persones. Un cop s'imprimia en un gran nombre d'exemplars, la seva evolució era pràcticament impossible, la fixicitat del continent, el llibre de paper, en fixava el contingut.

El llibre electrònic es pot intentar escriure d'aquesta mateixa manera, de fet, és el que estan intentant fer autors i editorials. No obstant, això no té massa sentit. En el món digital, per les pròpies característiques del mitjà, tornem a l'autoria desdibuixada del món oral

D'entrada, el llibre electrònic no té una forma fixada. El contingut es posa en un fitxer digital que cada dispositiu mostra a la seva manera. El mateix llibre electrònic no té el mateix nombre de pàgines o la mateixa tipografia en un mòbil, en un ordinador o en un lector de llibres electrònics. Això vol dir un concepte tan fonamental com és la pàgina, queda desaparegut.

El seu contingut també és evolutiu. El mateix autor, després de publicar el llibre, pot fàcilment caure en la temptació d'arreglar-lo una mica més, modificant-ne alguns passatges. Així, el lector que adquireixi un llibre avui pot estar adquirint un contingut relativament diferent del que ha adquirit un altre lector uns minuts abans. És més, amb els sistemes de DRM que s'estan implementant en molts lectors, és possible que, sense previs avís i sense que jo ho sàpiga, l'editorial canviï remotament el contingut del meu llibre. Així, el concepte d'edició també queda desdibuixat. Això és ben cert si parlem d'un sol autor aïllat, però encara és més cert si diversos autors construeixen a partir de l'obra d'altres autors, copiant-ne i modificant-ne l'obra, tal com ho faria un joglar, és massa alta.

No obstant, aquest procés no té perquè ser obscur i injust amb els autors i els lectors. Aquest procés es pot fer de manera transparent gràcies als sistemes de control de versions. Alguns d'ells, com fossil, fan molt d'èmfasi en la permanència de la traça, de manera que en cada moment es pugui saber qui ha escrit què i quan. Aquests sistemes es poden combinar amb la signatura electrònica per així certificar quina versió del text és la recolzada per cada autor.

Nota: Aquest text està força inspirat en aquesta nota de Nicolas Carr.

TODO Llista de correu

TODO Mac OS

TODO Missatgeria instantània

TODO Mòbil

TODO Mozilla

TODO Navegador

TODO Netbook

TODO Netiqueta

TODO Notificació

INIT Núvol

TODO Opera

(navegador, sí, sense accent)

TODO Oralitat escrita

La xarxa ha permès el desenvolupament d'una nova oralitat escrita.

TODO Ordinador de sobretaula

INIT Ordinador personal

(aquí l'interessant serà comentar com l'aparició del mòbil i del núvol està acabant amb la informàtica personal tal com l'enteníem i les conseqüències que això té per al programari lliure)

TODO Ordinador portàtil

TODO Org-mode

TODO Pàgina web

TODO Podcast

TODO Programari lliure

DONE Programari privatiu

CLOSED: 2011-07-24 Sun 19:31

És privatiu tot aquell programa que no garanteixi a l'usuari alguna de les quatre llibertats fonamentals del programari lliure.

DONE Retroenllaç

CLOSED: 2011-07-24 Sun 19:47

Per garantir el bon flux del debat a la xarxa, quan en un blog citem un article d'un altre blog, és interessant que la persona citada rebi una notificació que l'avisi de que un article seu ha estat citat. Això estimula de gran manera el debat entre blogs i fa possible que la discussió sigui entre iguals, a diferència del que passa amb els comentaris.

El retroenllaç és la tecnologia que permet, automàticament, enviar una notificació quan es realitza una cita. Per exemple, el programa de gestió de blogs WordPress té aquesta tecnologia implementada.

Aquesta és una peça molt important per a mantenir la infraestructura de la xarxa distribuïda.

En anglès és conegut com a pingback.

TODO P2P

(Comentar que la infrastructura d'internet basada en l'ADSL, que no és simetrica, no ajuda gaire al desenvolupament del p2p.)

TODO POP

TODO Programació

TODO Python

TODO Riu de notícies

TODO RPN

DONE RSS

CLOSED: 2011-09-07 Wed 22:43

Aquestes sigles volen dir "Really Simple Sindication", però això no ens aclareix gaire cosa. Per entendre bé la utilitat d'aquesta tecnologia haurem de començar des del principi.

Al principi de la WWW, les pàgines HTML eren documents semblants als de paper. Eren documents de text, on el text tenia certes propietats, com ara negreta o cursiva, més o menys com és aquest mateix document que esteu llegit ara mateix. La gran novetat va ser l'addició de l' hipertext, que permetia enllaçar les pàgines entre elles. Així, al principi els usuaris de la WWW saltaven de document en document seguint els enllaços.

Però, el volum d'informació va anar creixent i els usuaris de la xarxa van trobar millors maneres d'emprar l' HTML. Algú va pensar que una bona manera d'estructurar alguns tipus d'informació, com els articles i les notícies, era ordenant-la en ordre cronològic. Fou així com van néixer els blogs. Poc a poc, també, es van anar creant mitjans de notícies digitals, que també van començar a emetre informació cronològica.

No obstant, costava molt seguir tot el que es publicava arreu de la WWW. Estar al dia dels nous articles i notícies implicava fer una llarga volta per diferents pàgines web, cadascuna amb la seva manera de presentar la informació. Certament, era poc pràctic.

Fins que algú va pensar que el problema es podria atacar a l'inrevés. Enlloc de ser el lector qui ha cercar la informació, la informació ha d'anar cap al lector. I com es fa això? Doncs aquí és on entra la RSS. Aquestes sigles responen a un estàndard que permet crear fitxers que contenen la mateixa informació que el blog o la pàgina de notícies que el publica, però estructurant aquesta informació de manera que sigui fàcilment llegible per màquines, enlloc de per persones. Si l'HTML és per a humans, la RSS és per a màquines.

Però aquesta només és mitja part de la solució. L'altra meitat d'aquesta solució són els agregadors. Els agregadors són programes que permeten subscriure's a pàgines web que publiquin la informació en format RSS. Cada cert temps, el programa va a cadascuna de les pàgines subscrites, en llegeix la RSS i mira si hi ha articles nous. L'agregador és la màquina que llegeix la RSS. Si n'hi ha, els baixa, de manera semblant a com el programa de correu baixa els e-mails. Així doncs, l'agregador ens mostra tots els articles nous dels blogs i pàgines d'informació que ens interessin, tots formatats de la mateixa manera i tots al mateix lloc.

Però RSS té un altre avantatge. Com que és un format fàcilment consumible per màquines, els límits del que es pot fer amb la informació que contenen només els estableix la imaginació. Per exemple, algú va pensar que, enlloc d'apuntar cap a articles de text, les RSS podien apuntar cap a fitxers de so. Així van aparèixer els podcasts i els programes associats que regularment baixen els nous programes.

Malgrat ser una tecnologia molt interessant, la RSS no ha estat mai emprada per les masses d'usuaris. De fet, la gran majoria d'usuaris actuals d'internet no coneixen aquestes sigles i no fan ús d'aquest mitjà de consumir informació. És una llàstima, perquè aquesta no és una tecnologia gaire complicada. No obstant, cap gran empresa d'internet n'ha fet publicitat. De fet, la RSS va en contra d'una tendència recent a internet, la recentralització.

Entre 2007 i 2009, les dues grans xarxes socials, Twitter i Facebook, van començar a tenir èxit i, amb el seu èxit, van començar a centralitzar internet. Si fins aquells temps la blogsfera i la RSS havien mantingut una discussió distribuïda, les noves xarxes socials van començar a atraure les discussions, simplificant-les, empobrint-les i localitzant-les totes al mateix lloc. En aquest context, sembla que la RSS i la blogsfera en general van contracorrent.

Al mateix temps, mai cap gran empresa d'internet va intentar explicar l'RSS als usuaris. Google és la que va anar més lluny, creant l'agregador Google Reader, però aquest mai va ser un producte important, ja que anava més destinat a l'ús internen que als seus clients. Així, poc a poc, degut a la manca de suport i de màrketing i a l'èxit de les xarxes socials, que són més simples, l'ús de la RSS va anar disminuint. Els usuaris de perfil no tècnic, que mai havien emprat aquesta tecnologia, perquè mai l'havien entesa, van començar a centrar el seu flux d'informació a les xarxes socials, instigats per la simplicitat d'aquestes i per tota la propaganda gratuïta que en feren els gurus de torn i els periodistes. Així, el gran públic no va arribar a saber mai quin problema resolia aquesta tecnologia.

Aquesta situació, que ha condemnat la RSS a ser una capa d'infraestructura invisible als usuaris finals, és una mica trista, ja que amb la tecnologia RSS, si s'empra un agregador adequat, es pot fer, per exemple, tot el que es pot fer amb Twitter, i sense dependre d'un servei central que guanya diners perfilant-te i venent aquesta informació als anunciants. Ara bé, pocs desenvolupadors troben prou motivació per fer un bon client, ja que econòmicament és molt més atractiur lligar la plataforma amb la publicitat, tal com ha fet Twitter. Tant és així, que ni els agregadors lliures estan a l'alçada del que hauria de ser un bon agregador, fent que la majoria d'usuaris de programari lliure prefereixien emprar el Google Reader que els clients lliures disponibles.

Sigui com sigui, la RSS encara viu i l'empra molta gent. Fins i tot, hi ha persones que l'empren sense saber-ho, per exemple, quan escolten un podcast. Pot ser, la millor esperança és que la gent es vagi cansant de les xarxes socials i trobi més plaer en una xarxa més personal i distribuïda. Però res ens garanteix que el temps faci que els internautes estiguin més formats, ja que les abstraccions que aporten les noves tecnologies, no només simplifiquen, també allunyen els usuaris de la tècnica, limitant la seva capacitat real de decisió.

Sigui com sigui, la RSS té un futur molt bo com a infraestructura de la xarxa.

INIT Twitter

Xarxa social amb estructura de grup obert.

TODO Seguretat

INIT Servei web

… és centralitzat …

TODO Servidor

TODO Sincronització

TODO Sistemes de control de versions

TODO Smartphone

TODO SMS

TODO SSH

DONE Tauleta

CLOSED: 2011-07-24 Sun 23:06

La tauleta (tablet en anglès) és un ordinador amb pantalla tàctil i sense teclat. Sol ser més petit que un foli A4.

La primera tauleta de gran èxit va ser l'iPad d'Apple (2010), segon gran dispositiu en emprar el sistema operatiu iOS, estrenat amb l'iPhone. A partir de llavors, el mercat de les taules va créixer molt, gràcies al propi èxit de l'iPad i les tauletes amb Android.

El gran avantatge de les tauletes és que són petites i lleugeres i, per tant, es poden portar en una bossa petita, com qui porta un llibre. Són perfectes per veure vídeo, fotos, llegir articles o algun document PDF i passar el temps en una xarxa social. Els seus inconvenients fonamentals són dos:

  1. no tenen teclat incorporat, fent difícil la redacció de textos, tot i que en alguns models s'hi pugui acopblar un teclat per bluetooth o USB.
  2. la seva pantalla no és de tinta electrònica, fent que la lectura sigui una mica fatigant per l'ull, com en un ordinador normal i corrent.

Això implica que aquest sigui un aparell més de consum que de treball. És a dir, està més orientat cap a la distracció que cap a la concentració. D'aquesta manera, les tauletes són un aparell complementari, que no evita el transport d'altres aparells com un mòbil o un ordinador portàtil.

Tenint en compte que cada nou aparell electrònic és un nou mal de cap (sincronització, actualitzacions, manteniment, configuritis i transport), que l'ordinador portàtil i el mòbil són aparells més necessaris i que és un aparell més dedicat a la distracció que a la concentració, he decidit no adquirir cap tauleta.

TODO Teclat

TODO The Pirate Bay

TODO Thunderbird

TODO Tinta electrònica

TODO Tecnòfobs

DONE Temps real

CLOSED: 2011-09-09 Fri 00:20

La xarxa va començar essent asíncrona. Un usuari d'un ordinador es connectava a internet (o a una BBS!) durant uns minuts, baixava el correu i/o les notícies i es desconnectava. Desconnectat processava la informació i, un cop finalitzada la tasca, es tornava a connectar per enviar les respostes. Així, el correu electrònic funcionava de manera pausada i reflexionada, de manera semblant a com funciona el correu postal.

Quan van aparèixer les tarifes planes, el paradigma va canviar completament, ja que les connexions es van fer permanents. Així, l'ús de les eines típiques d'internet va anar canviant. Primer el correu electrònic es va confondre amb la missatgeria instantània i la gent es va veure obligada a contestar els missatges tot just eren rebuts. Aquest fet es va exacerbar amb l'aparició de la telefonia mòbil i les Blackberry. Passar de l'assincronia al la sincronia va ser un greu error perquè, reclamant immediatesa als nostres interlocutors, vam perdre la llibertat de gestionar el nostre temps, per sotmetre'ns als designis de la nostra bústia de correu, que sempre reclama la nostra atenció.

Després van arribar les tarifes planes del mòbil i les xarxes socials. Els mòbils amb tarifes planes de dades ens van portar internet a la butxaca. Les xarxes socials van centralitzar i estimular fluxos instantanis de missatges breus i, sovint, banals. Així, el torrent d'informació es va fer constant i ens va acabar obligant a estar sempre pendents del darrer que s'havia dit, encara que fos una bestiesa. "Avui he anat a la platja i la mar era blava!". Un ja no havia d'estar al dia per ser algú, havia d'estar al minut.

És cert que hi ha casos en que el temps real és molt útil, per exemple, per seguir esdeveniments importants o per coordinar accions en grup (manifestació), però en la majoria dels casos, les persones que estan enganxades als rius d'informació instantània, no hi estan per necessitat, si no per addicció. Sí, addicció. Quan un està en una taula amb altres persones i no pot evitar treure el mòbil per llegir els darrers missatges del Twitter, vol dir que no es pot controlar.

Per alguna raó, el nostre cervell ens anima a estar pendents de tots els estímuls informatius que ens rodegen. Suposo que això tenia un cert sentit quan els humans vivíem a la sabana, on tota informació era útil per a la supervivència. Però aquest comportament innat esdevé un perill en un món en el que abunden els bits, a tota hora, a tot moment. I precisament és això el que aprofiten les xarxes socials. Si a nosaltres la immediatesa informativa no ens afavoreix massa, a les empreses que viuen de recollir informació personal nostra per vendre publicitat, els interessa molt que passem el major temps possible enganxats als seus serveis.

Per tant, en la gran majoria dels casos, cal fugir de l'aquí i l'ara, per tornar a la bona vella asincronia. No cal estar sempre pendents dels bits en temps real. Pareu un moment i penseu si és realment necessari respondre un correu immediatament, penseu si cal mirar el Twitter o el WhatsApp. Si la resposta és afirmativa, endavant. Si no ho és, que és el més probable, feu un esforç per deixar-ho i, de cop, tindreu més temps i menys mals de caps. Cal que restringim els fluxos d'informació en temps real a les situacions i contextos en que realment són necessaris, perquè més quantitat, no vol dir més qualitat.

TODO Text pla

TODO Tor

TODO Ubuntu

TODO Ubuntu One

TODO Unicode

TODO webmestre

TODO WhatsApp

TODO Wikipedia

TODO WordPress

DONE WWW

CLOSED: 2011-09-06 Tue 23:00

Vegeu "Gran teranyina mundial".

INIT Xarxa social

(…) el principal objectiu de tota xarxa social és que hi passis temps, per tal de poder perfilar-te millor per així vendre més espai de publicitat als anunciants. El client de les xarxes socials no en som els usuaris, són els anunciants. Nosaltres som el producte. (…)

TODO Xarxa distribuïda

Data: 2016-07-11 15:06:55 CEST

Org version 7.8.11 with Emacs version 24

Validate XHTML 1.0